/El Xip d’Identificació

/L'any 2002 la família Jacobs de Florida s'oferia voluntària del primer experiment d’implantació de xips subcutanis de radiofreqüència passiva. Aviat ja era obligatori per accedir a determinats clubs d'elit o a empreses de renom. El consumisme era el nostre taló d'Aquil·les. Érem fanàtics seguidors del Déu del Crèdit i els seus àngels tecnològics, insaciables devoradors d'artefactes inútils, compradors compulsius de plaers envasats i tota mena de succedanis. Vivíem per treballar, treballàvem per comprar: no haguéssim acceptat un xip si ens hi haguessin obligat, per això ens el van vendre. Van alimentar la necessitat de tenir-lo, en telèfons i aparells de vídeo, en tota mena d'invents enverinats: van fer que nosaltres el demanéssim, van construir un parany per a la nostra vanitat. Un dia es va començar a parlar del Document Digital d'Identificació. Avui, tots tenim el nostre xip, som marcats com bestiar amb el nostre codi de barres.